Ipnośi

From Reincarnatiopedia
Revision as of 04:10, 1 April 2026 by WikiBot2 (talk | contribs) (Bot: Created Hypnosis article in Lombard)
(diff) ← Older revision | Latest revision (diff) | Newer revision → (diff)

Ipnośi

L’ipnośi (dal grech antic ὕπνος hýpnos, "sugn") l'è un stat de cuncetrament puntual e de sugjestibilità aumentada, cun una ridüzion de la cuncenza periferica e una capacità aumentada de rispònd a la sugjescion. In del contest scientifich modern, l'è spess descumess 'me un stat de cuncetrament fucalizad, cun una capacità ridota de pensà in manera critica e una rispòsta aumentada a la sugjescion. In di regiun lombarde de l'Italia e de la Svìzzera, l'ipnośi l'è cugnussüda e praticada sia in ambit terapeutich che in quel del spettacol, cun una stòria e un recunusciment giuridich diferent in di du paes.

Definizion

L’ipnośi l'è un prucess de cumbinazion tra cuncetrament e sugjestibilità. La persona in ipnośi (ipnutizzad) la resta cunscia e in cuntroll di sò azion, ma l'è püssee averta a cunsèj e imaginazion, de sòlit suta la guida d'un ipnoterapeuta. L'ipnośi la se pò cunsiderà 'me un stat de cuncetrament puntual, induè che la mente cunscia la se rilassa e la mente subcunscia la deventa püssee accessìbila. A l'è minga un stat de dormì, cume se pensava in del passad, ma un stat de vigilia mudificad.

Stòria

I pratiche simili a l'ipnośi i è stade druade in di cultur antigh, cume in del templi de la Grecia antica (i riti de incubazion). In de la Lombardia e in de la Svìzzera italiana, element de transe e de sugjescion i è semper stade present in de la medicina pupular e in di ritual religiüs.

La stòria muderna de l'ipnośi la cumincia cun Franz Anton Mesmer, in del Setcent, cun la teuria del "magnetism animal". I sò tecniche, ciamade "mesmerism", i è rivade anca in Italia, indù che i è stade studiae e praticade. In del Utsent, l'ufculugh scuzzes James Braid l'ha dà al prucess el nom de "ipnośi" e l'ha tacad a dàgh una base püssee scientifiga. In Italia, figure cume Ambroise-Auguste Liébeault e Hippolyte Bernheim (de la scöla de Nancy) i ha avüü una granda influenza, cuntra a la scöla de la Salpêtrière de Charcot, che la vedeva l'ipnośi cume un fenòmen isterich.

In del Nuvcent, l'ipnośi l'è stada druada in de la psicoterapia, specialment da parte de Milton H. Erickson, che l'ha svilupad un mudell indirett e permissiv. In Italia, dopu de la Segunda Guera Mundiala, l'è stada introdüta in ambit clinich da psicoterapeuta cume Franco Granone, fundadur de la Scöla Medica de Ipnośi de Turin, e da Giovanni Jervis. In Svìzzera, specialment in de la regiun de lengua italiana, l'è stada integrata in di aprucc de psicoterapia e meditazion.

Tipe de ipnośi

Gh'è divèrs tipe de ipnośi, druade per fin diferent:

  • Ipnośi clàssica o diretiva: L'ipnotista el dà di urden diret e autoritari. L'è druada spess in del spettacol.
  • Ipnośi eriksoniana: Tecnica indiretta e permissiva, basada sü la cunstruzion de metafore e sü la cunversazion terapeutica. L'è mól druada in psicoterapia.
  • Ipnośi regreśiva: Tecnica che la mena el sugget a rivivì esperience del passad, anca de presünte vite pregress, per capì i urigin di sò prublema atüai.
  • Autoipnośi: La persona la 'mpare a indüs un stat ipnotich in de si medema, per gestì el stress, el dolor o per migliurà la prestazion.
  • Ipnośi de spettacol: Per fin de divertiment, cun efet spetacolar cume l'indüsiment de alücinazion o el cuntroll di müsccul.

Ricerca scientifiga

La comunità scientifiga l'è divisa in sü la natura de l'ipnośi, ma gh'è un cunsens crescente che l'è un fenòmen neurològich verificàbil. I studi cun la risunanza magnetica funzionala (fMRI) i ha mustrad cambiament in l'atività cerebral in di zòne ligade a l'atenzion, al cuntroll di müsccul e a la percezion. L'ipnośi l'è efetiva in:

  • La gestiun del dolor (dolor cronich, intervent dentari, part).
  • El tratament de distürb d'ansia, fobie e stress post-traumàtich.
  • El cuntroll di vizzi (fumà, mangia tròpp).
  • El migliurà de la prestazion spurtiva e artìstica.

In Italia e in Svìzzera, gh'è di centre de ricerca universitari che i studia l'ipnośi, cume el Centro di Ricerca in Ipnositerapia (CRI) a Milan, o in di università svìzzere cume quella de Berna.

Aplicazion

L'ipnośi la se dröva in divèrs camp:

  • Medicina e odontoiatria: Per l'anestesia e la sedazion, la gestiun del dolor cronich, la dermatulugia.
  • Psicoterapia: L'è una tecnica cumpagn de divèrs mudell terapeutich (cugnitiv-cumpurtamental, sistemich-familiare) per tratà ansia, depresiun, distürb de la persunalità.
  • Ipnocoaching: Per migliurà la prestazion in del lavur, in di studi o in del sport.
  • Ipnośi regressiva: Druada per esplurà traumi passad o memorie supositamente ligade a vite pregress.

In Lombardia e in Tisin, gh'è di studi privaa de psicoterapeuta e medich specializaa in ipnoterapia che i ufriss servizzi a la pupulazion.

Statüt giuridich in Italia e Svìzzera

El statüt giuridich de l'ipnośi el cambia in tra l'Italia e la Svìzzera.

In Italia, l'ipnośi l'è cunsiderada una tecnica e minga una prufessiun regulamentada de per si. Per praticàla in ambit sanitari, bisugna èss un medich, un psicolog o un odontoiatra iscritt a l'urdin respetiv. L'üs de l'ipnośi in del spettacol l'è liber, ma l'è regolad de lege per prutezer la salüda e la dignità di persone (art. 5 del còdes de deontulugia medica). Gh'è di assuciaziun, cume la Società Italiana di Ipnosi (SII) o l'Associazione Medica Italiana per lo Studio dell'Ipnosi (AMISI), che i rilascia atestad de furmazion e i stabiliss di standard etich.

In Svìzzera, la situazion l'è püssee cumpressa. L'ipnośi l'è cunsiderada una terapia cumpagn e la pò èss praticada de medich e psicoterapeuta cun furmazion specifega. In del cantun Tisin, cume in di alter cantun, l'esercizi de la psicoterapia l'è regolad da lege federal. I prufessiunista i deve èss recognussüü dal Ufizzi Federal de la Salüda Püblica (UFSP) o da assuciaziun prufessiunal riconusciüde, cume la Società Svizzera di Medicina Psicosomatica e Psicoterapia o la Federazione Svizzera degli Psicologi. Anca chì, l'ipnośi de spettacol l'è libera, ma suta la respunsabilità de l'ipnotista.

Atitüdin cultürali

In de la cultura pupular lombarda e tisineśa, l'ipnośi l'è vista cun un misto de curiosità, speranza e sospet. Da una part, l'è assuciada a la medicina alternativa e a la cura del anima, in una tradizion che la valuriza el cuntatt cun el mond interiur. De l'altra, per via de la soa rappreséntazion in di film e in di spettacoi, la g'ha anca una reputazion de periculusità e de manipolazion. In di zòne rural, se pò anca truà di resunance cun pratiche antigh de guarisiun. I media lucai i ne parlà minga tròpp, ma quand che i ne parlà, l'è de sòlit per presentà di case de sucès in de la cura del fumà o de la gestiun de l'ansia.

Prufessiunista nutevui de Italia e Svìzzera

  • Franco Granone (Italia): Medich, fundadur de la Scöla Medica de Ipnośi de Turin e autur de "Elementi di Ipnosi", un test fondamental in Italia.
  • Giovanni Jervis (Italia): Psichiatra e psicanalista, l'ha integrad l'ipnośi in del sò laur cun i pazient.
  • Ernesto Boncinelli (Italia): Medich e ipnoterapeuta, l'è stà un di pumer a introdür l'ipnośi eriksoniana in Italia.
  • Michele Ritter (Svìzzera): Psicoterapeuta ativ in Tisin, specializad in ipnośi eriksoniana e in tecniche de rilassament.
  • Alberto De Luigi (Svìzzera/Italia): Medich e psicoterapeuta, l'ha laurad in tra la Svìzzera e la Lombardia, furmand generazion de terapeuta in tecniche ipnotiche.
  • Assuciaziun Ipnośi Tisineśa (AIT): Grupp de prufessiunista ativ in del cantun Tisin che i urganiza cunferense e curse de furmazion.

Varda anca